Què us he de dir que no sapigueu. No res, que ara ja fa uns dies vem tenir uns dies intensos. Primer la festa al Llum de Gas, amb forta promoció, assistència força digna i uns motius d'allò més interessants. Després la festa modernista, que va rutllar la mar de bé.
I cap a Occitània. La veritat és que a hores d'ara costa de recordar tot el que hi vem viure. Els tallers d'intercanvi entre gent del Salento (el taló de la península itàlica), de Miranda l Duero (el racó no lusòfon de Portugal), gent dels Açores, la colla Occitana de les Valades i de Nissa (uns perles tots plegats). Bona gent, bon menjar, bon ritme de vida....vaja , com a casa! La família que ho organitzava es mereix una ovació: Visca! Gràcies Leonora, Louis i companyia.
Viam quan reconduim les obsessions malaltisses de cert independentisme vers una relació natural amb els nostre germans occitans. "Tu ja m'enteeeens".
La cirereta va ser la visita a Aison, on vem tocar al mateix hostal d'acollida d'una estació d'esquí de fons (el civilitzat). Brutal! El Dado, un excel·lent acordionista i persona, i l'Stephano, un cantant i persona de primera, ens van tractar a cos de rei.
I cap a casa, bé cadascú la seva. Fins a La Vila Catalana (aquella emblemàtica àrea de servei del Rosselló) plegats i després tothom a rumiar amb la derrota del Barça (ja tocava, no?).
I endavant que no ha estat res. Ara ens toca Caldes de Montbui (cap de comarca del Vallès Central) a empènyer una micona la consulta que hi faran diumenge ("Voteu sí! Voteu sí! Voteu sí! Voteu sí! Voteu sí!" i Alfès, aquell poble de Les Garrigues que està al Segrià i on tot sempre gira rodó.
Ah! I on els Badabadoc podrem gaudir del Pardal en concert i d'una festassa de pam i mig.
Colom era català, els colons no.

Ep jovent!
Ja som aquí!
Hem encetat la pretemporada amb un ball al costat de casa, meva, i amb una sessió de Modernisme Aborigen a l'Etxekalte de Sant Sebastiànyosti (EH).
I de mica en mica la màquina s'engega: un ball al Llum de Ganxo pel Barna Sants, el Tradicionarius i per l'Afamoc (familiars de mainada amb càncer). 3 en 1!
I després una sessió de punxamenta a un concert dels Surfing Sirles el dia 6 al Clandestí de la plaça Reial barcelonina.
En acabat....cap a Occitània hi falta gent! Unes trobades musicals a Niça amb final feliç, ballada per Carnestoltes i un repicó a Aison, prop de Cuni.
Vaja, un no parar.

Jovenalla,
una mica més de lo mateix però diferent.
Dissabte 14:
*a dos d'onze del matí, Escuterada Torrista des del Casino de La Garriga
*a les cinc, El Baldiri de la Costa al cinema Alhambra de la Garriga
*a les onze del vespre, Festa Sonada amb Els Trons, Trist Trash Duo, dj Zimmer i dj No al Capi de l'Ametlla.
A més, podreu adquiri-hi la reedició del Modernisme Aborigen i el segon volum de la mateixa col·lecció. Durant la tarda hi haurà bona gent, bon ambient i bona música a l'Illot de La Garriga.

Pou!

Senyores i senyores,
aquí s'acaba el que es donava. Servidors de vostès, enceten el darrer cap de setmana de ball, gresca i xerinola en format d'orquestrina amb la Castanyada a Tàrrega de dissabte. Abans però, gràcies a la traça del Mante i la predisposició de la colla d'Aufés, us oferirem un sesssió de ballaruca modernista aborigen, en competència directa amb un sessió de salvatgisme il·lustrat al bar del costat a càrrec del Pardal Roquer.
No es que desapareguem del màpet, però una mica de pau per nosaltres i pel país de ben segur que serà profitosa.

pd.dijous vinent us n'oferirem una altra de punxamenta, al Vermell de Manresa, a partir de mitjanit...i compte! Que l'Aplec Modernista Vallesà s'acosta!

Senyores i senyores.
La crosta va anar de la següent manera, es tractava de fer un viatget al Sacre Imperi bàsicament per fer un ball més, amb la novetat però de veure cares diferents entre el públic, a més, fer una mica el turista i fer l'aborigen austríac menjant i bevent begudes de la terra (cerveses i Red Bulls), entre salsitxa i salsitxa. Doncs bé, la cosa va acabar sent trasbalsadament més positiva i augmentada d'això mateix que ens esperàvem, fruit de la bonhomia, el tracte i les companyies més que boniquetes (llegiu les dues es tancades) que vam trobar.
Anem a pams, i primer de tot és com una obligació moral fer esment de l'amic Paco i la seva senyora Katty, el responsable, el cor i la ment de tota la moguda en qüestió. Ell, un patriota sencer i ben moblat del cap, és una persona a tenir en compte a l'estranger pel que fa a les nostres qüestions nacionals, però sobretot per a nosaltres, ella i ell han representat tot el suport pràctic i cultural a Viena acompanyant-nos i cuidant-nos en tot moment, a més d'aguantar-nos cada matí amb les nostres olors, lleganyes i VILeses vàries.
Després d'una nit de divendres mogudeta doncs, on ens vam treure la pols dels peus (i del terra) fent uns balls catalanovalencians en un pub d'austíacs més aviat avorrits, la nit del ball es presentava amb incògnites, però us podem assegurar, si no nosaltres els catalans d'Àustria, que va ser una gran nit, molt gran, una nit on la descàrrega desacomplexada musical catalana va triomfar en un dels locals més històrics i curiosos de la ciutat dels valsos, l'OST KLUB. Vaja, que la connexió catalanoaustríaca es va retrobar 300 anys després.
En tot plegat, els Badabadocs vam decidir aquella mateixa nit, que l'avantguarda musical catalana, ara mateix, era cosa dels Orxata Sound System, un grup de xiquets i xiquetes que van més enllà del tradicional Hip Hop i Drum'n'bass, i que el seu valor rau en un savoir faire i un treball que consisteix en unes línies melòdiques i harmòniques diferents i ben originals. Per sort nostra, també vam intuir i concebre que conceptualment estan molt aprop de nosaltres, i és per això que la relació amb ells va ser tota ella ben senzilla i ben alegre. Una combinació de concert, Badabadocs i Orxaters, on vam estar d'acord tots plegats que era molt viable de tornar a repetir.
No puc acabar aquest post, sense fer una menció espacial al Jaume, el Rocker d'Àustria, és a dir, un paio divertit i simpàtic i albiro que torrista de cap a peus, que també ens va cuidar d'allò més bé en aquella ciutat imperial plena de pedres molt netes i on el Danubi és blau bàsicament perquè ho va dir l'Strauss.

per Peric

Benvolguda mainada,
seguim amunt i avall. Balls, festes, pavellons, places....déu n'hi do! La veritat és que n'estem força contents.
El proper cap de setmana ens n'espera una de bona: divendres per escalfar motors, serem a Lleida, a l'aniversari de l'Ocell Negre, entre peres, llimoneres, i pardals, roquers. Amb els Dijous Paella i els Escalivada. Bé, no?
I l'endemà...cap a la muntanya! Tal com vem fer l'any passat, ens plau haver de tornar a fer el ball pel jovent de Biscarri (Pallars Jussà) i rodalies. I en immillorable i modernista companyia: els Top Models i l'orquestrina Nosaltres Sols.
No res, si no sabeu on dar-la i us ve de gust remenar els malucs i el clatell entre penyasegats i pomeres, sereu benvinguts i benvingudes.
A reveure, colla ben original!

Senyores i senyores,
ens plau fer-los saber que la postal que mancava al "Per Jamaicanes!" ja és aquí.
El text del darrera és en esperanto, la llengua internacional, i la traducció l'ha feta, amablement, el col·lectiu Kaj Tiel Plu. Si en volen un exemplar per tal de completar la sèrie que conté el disc que ja poseeixen o bé, volen aprofitar l'avinentesa per fer-se a mans amb la nostra obra, ja saben on som:
als balls.
Per exemple, el proper cap de setmana a St Hilari Sacalm, després a Agramunt, Sentmenat, Olot, Solsona, Vic, St Joan de les Abadesses, Girona, L'Escala i així na fent.
Salut i foc!

any empeny!
Bon dia jovent! Com va la vida?
Per aquí nem fent, amunt i avall, endins i enfora.
Us podríem explicar que hem estat voltant pel país: Camprodon, La Serra d'Almos, Alp, Calaf, Sant Joan de les Abadesses, Arenys de Mar, Súria, Esterri, Llavaneres i el Poble Sec barceloní. Així a l'engròs us podríem dir que tot ha anat si fa no fa força bé. Bé, de moment encara ens lloguen.
I que pel que queda d'istiu i tardor déu ni do la feina que tenim. Vaja que si rondinem és per militància.
El disc va fent, i nosaltres també.
Ah! Me n'oblidava! Mercès a la combinació del consum de certes substàncies i l'inevitable avenç de l'edat la vem espifiar amb el cedé. Hi falta la postal del gran, i cada dia més gran, Pardal Roquer. És per això que hem endegat l'esmena de l'errada fatal. D'aquí uns dies ja existirà la postal del messies lleidetà per tal que la pogueu inserir a la funda (si és que ja la teniu), o per què quan l'adquiriu hi trobeu un dels elements fonamentals de la nostra lamentable obra.
A reveure dansaires!

Bé, vostès em dispensaran, però el dia s'acosta. Després d'anys de voltar per aquesta vall de llàgrimes sense solta ni volta, pot ser que la nostra vida tingui sentit a partir de dissabte vinent.
El motiu? El que podeu observar a la imatge, aquesta trobada narcisista, aquest romiatge motoritzat, aquest aplec de modernor.
Segurament no semblarà que hagi canviat res l'anydemà, però de segur que nosaltres no serem ben bé iguals. Us convidem a assistir a la cerimònia que , potser, obrirà la caixa dels trons.
Per si calgués, us farem cinc cèntims dels darrers atemptats del nostre conjunt contra la salut pública:
després del Tombet, ens va tocar tocar a Areny de Noguera (Baixa Ribagorça). So Pabelló i aborígens ferms i decidits. L'anydemà cap a l'Acampallengua de Sa Pobla, a Mallorca. Horari infantil i públic familiar. I el cap de setmana següent, una deliciosa ballada a Tàrrega, a l'Urgell, i dissabte, una festassa a la Garrotxa, a Maià de Montcal. Països Catalans? I ara! Imaginacions nostres.

Bé, el mal ja està fet!
El Tombet també, i el recopilatori enllestit.
Nosaltres encantats de la vida.
Què us sembla si tal com reclama alguna comentarista entre tothom fem una crònica dels fets?
Gràcies.

pd: Moltíssimes gràcies a la quinzena de persones que ens van seguir el joc i que van segellar les targetes per obtenir el disc. De tot cor!
I al parell d'escuteristes!