Quan un diu "Festes de Gràcia" està parlant de paraules majors. Les festes d'aquesta vila són del més bèstia que un es pot imaginar i anar-hi a tocar és com anar a al Mercat de Música Viva de Vic, és a dir, un aparador per mostrar el teu catàleg i cercar noves propostes interessants de cara a futurs concerts. Gràcia, en definitiva, és una passada i nosaltres vam tenir l'honor de assistir-hi en primera fila, amb seients de "llotja".

Gràcia en general és cultura en majúscules. Nosaltres em vam fer un tastet (bé, potser un àpat) amb l'enorme Cercavila de Cultura Popular que va recórrer durant 2 hores els carrers d'aquesta Vila; bastoners, trabucaires, castellers, diables, tabalers, dracs, gegants i bestiari tradicional de totes les contrades dels Països Catalans ens van delitar amb les seves danses a toc de gralla i flabiol just al davant de l'escenari situat a la Plaça de la Vila on finalitzava l'acte i on nosaltres vam poder-ho admirar des de dalt sense perdre detall. Ens encanta que es faci festa per tothom però des de casa nostra i per tot el món demostrant que tan a Barcelona com al seu voltant hi ha quelcom més que sevillanas i sangria.

Us recordem que nosaltres hi actuàvem gràcies al concurs de La Campana 2010 organitzat pels Castellers de la Vila i Batakada RadioActiva. Vam quedar semifinalistes i això ens donava l'opció de tocar-hi juntament amb els amics de Tirantlofunk que eren els guanyadors de l'esmentat certamen. El cel amenaçava pluja i de fet, per uns moments ens va fer desmuntar tot l'equip que portem perquè algunes gotetes ja feien acte de presència acompanyades de vent que resignava pluja. Afortunadament tot va quedar en un avís que no es va produir.

El nostre concert fou una passada. Crèiem que després d'Arenys de Mar no hi hauria res millor però ens equivocàvem de ple; Gràcia fou explosiu, espectacular, increïble. La gent ballava sense parar, aplaudia, xiulava i animava demanant més festa encara. La seva energia se'ns encomanava per cada poro de la nostra pell convertint aquell esperat concert en una festassa d'aquelles que fan història. Per un moment ens oblidàrem dels prejudicis, de les pors, dels dubtes que a vegades ens corroïen per dintre i férem pinya tots 5 per donar el concert de la nostra vida. Teníem, a més a més, molts amics que ens donaven suport a peu d'escenari: gent d'Arenys de Munt, tots els amics d'en Riam (que no eren pocs), el company d'Horta que fa temps que ens segueix; en fi que no em voldria deixar a ningú, però és que realment n'hi havia molta.

La impressió després del concert fou boníssima (tot i les errades de directe) i les piles les tenim recarregades pel proper bolo que esperem que sigui tan o millor que aquest.

Quin concertàs el de Santa Susanna. Pels que no conegueu aquesta localitat és una petita vila de l'Alt Maresme. Molt queixada pel turisme estiuenc vinculat a la seva veïna Malgrat de Mar que connecta el seu llarg bulevard de discoteques i botigues de souvenirs amb el d'aquesta població.

El concert d'ahir fou impressionant; molta gent i quan dic molta és "molta". Tampoc us diré que fos el concert amb més afluència que haguem fet mai, però el nombre d'assistents era considerable. S'ha de tenir en compte que el cap de cartell era "El Último Ke Zierre", coneguda banda de rock dur del País Valencià.

El públic era molt heterogeni, però si que abundaven els Punks "de base", moguts per la nostàlgia d'aquells temps en que aquestes bandes removien les consciències de tota una generació. Llàstima que s'ha perdut aquell esperit rebel per convertir-se en "ostracisme de masses". Ja només queda l'insult fàcil i vulgar sense fons.

Tornant al tema que ens ocupa, que és la crònica del concert, poca cosa a afegir. El més significant de tot plegat potser fou els problemes que teníem amb el software del Riam i el treball d'equip entre el baixista i el dj (un nou combo que farà molt de soroll).

L'organització un 10. Bon tracte i sobretot molt bon sopar en una guingueta a peu de platja menjant una deliciosa amanideta i una graellada de carn mentre els peus s'enfonsaven en la ja freda sorra de la platja tot conversant i "fent uns riures" amb la colla. Un cop tips (alguns encara teníem un tros de panxa per omplir) férem cap direcció al concert on els jovenets Lapsus ja movien els companys de classe que s'apinyaven a peu de tarima. Posteriorment els amics i compatriotes d'Exceso amb un rock que recorda als Marea i uns curiosos Orquestra Motherfucker que ens delitaren amb un so i una posta en escena al més pur estil revival dels '70.

Acte seguit pujàrem a l'escenari a muntar-nos ràpidament i fer un "cheking" ràpid amb en Xavi, el guitarrista substitut que ens està salvant el cul aquest estiu i que no havia pogut provar abans. En Joan treia foc per l'ampli amb el seu nou capçal de baix (un aparell que m'ha costat cares llargues amb la seva parella, però això ja us ho explicaré en una altra ocasió). Les notes del sample d'entrada començaren a fer tremolar l'escenari per començar ja el que seria el recital més festiu d'aquella nit.

22:00 - "Xiringuito" Zona 6 Calella (Platja)

L'ambient és de calma i tranquil·litat. No s'observen aldarulls i la nit transcorre plàcidament. Les taules estan plenes de gent que conversa entre mojito i mojito; tocant a mar amb els peus immersos a la sorra. Les converses no s'entenen perquè alguns parlen en anglès, altres alemany, algun italià, francès i així fins a completar la torre de Babel del nostre planeta: -Estem a Calella, això està clar-. Estic molt nerviós i el nivell d'ansietat és tan elevat que s'ha convertit en desgana. Per primer cop a la vida no tinc ganes de tocar.

[Final de la transmissió]...


Aquest concert no era un concert "estàndard" com el que tots tenim en ment quan parlem de La Bundu. Tocàvem en un xiringuito de Calella en ple més de juliol! Primer va ser el tonight tonight..., després el pa pa pa pa pa i ara La Bundu Band? Quines cançons de l'estiu més curioses!

En primer lloc dir que tocàvem en aquest espai perquè el Fèlix hi està treballant des de fa uns mesos i per tema de contactes i afinitat amb el "jefe" doncs vam decidir tocar-hi per animar les caloroses nits d'estiu. Total, és una experiència nova això de tocar pel públic foraster i, la veritat i amb la mà al cor, és d'admirar la receptivitat i el desacomplexe dels estrangers.

Per aquest concert havíem hagut de posar en marxa un operatiu important ja que el xiringuito comptava amb una tauleta de mescla i 3 altaveus. Això vol dir que la resta l'havíem de portar nosaltres i no era poca cosa, la veritat: etapa de potència, monitoratge, microfonia, backline, electricitat... En fi que havíem de fer de músics i de tècnics al mateix temps. Evidentment no podíem passar per alt que ho havíem de muntar nosaltres; sort que en Joan és tècnic i d'això ja en porta molta pràctica a les esquenes. Després d'un parell d'hores d'endollar, tirar cablejat, muntar, testejar, arreglar problemes de DI i, finalment, provar aconseguírem treure un so digne d'allà. Llàstima que de seguida haguérem de baixar el volum del màster per no molestar el veïnat.



El concert fou si més no curiós perquè em sentia com si fos a l'estranger; estava tocant a escassos quilòmetres de casa meva i havia de parlar en anglès! i, entre nosaltres, el tinc molt rovellat. La gent si més no estava receptiva. Potser no ballava però notaves que s'ho passava bé, que aplaudia, que ho gaudia. Amb el pas del temps aparegué un grup de joves que no sé si ballaven o feien yoga però si més no serviren perquè d'altres s'animessin a sortir a la pista. En Mario, un noi polac que fa uns mesos que està aquí i que és una mena de "treballador" del xiringuito, tirava fotos de l'ambient, del concert i de la gent mentre es bellugava a ritme de la nostra música. Altres s'ho miraven amb timidesa però acabaven saltant a la palestra. Total, que entre una cosa i l'altre, la gent va acabar ballant la nostra música sense tenir ni idea de si es cantava a un amor perdut o a la llibertat dels Països Catalans. És la màgia de la música.



Després d'aquest bolo he entès que els prejudicis són una lacra que portem arrossegant des de ja fa massa temps en aquest país de bojos. Si cantes en català -5 punts, si cantes reggae -1 punt i si et posiciones políticament -3 punts, mentre que a la resta d'Europa això no passa. Estàvem tocant per una mitjana d'edat de 40 anys i la gent sortia a ballar drum'n'bass!!! On s'és vist això?

Quan penso en la passada nit només em venen somriures a la cara. Quin concert! quin ambient! quina festa! La veritat és que ho necessitàvem. Sovint, els músics, necessitem un bany de positivisme, de veure que les coses, si es treballen, van bé i surten.

La veritat és que concerts com aquest et fan pensar en el treball de la banda, la qualitat inherent de cada un dels músics que m'acompanyen, el saber fer i, sobretot, el bon ambient entre els membres que, suposo, al final s'acaba encomanant d'alguna manera o altra. I és que aquesta vegada ja es notava la verema de públic que ha començat. Es veien persones que ja havien estat en altres concerts, gent que t'animava i t'esperava amb els braços oberts i això, amics i amigues, no es paga amb diners. Crec que ara si, ja comencem a tenir els primers seguidors a la comarca. Benvinguts tots; us esperem en propers concerts.



La veritat és que teníem el plaer de comptar amb un teloner de luxe, el gran Miquel del Roig, un autèntic huracà musical que ha fet del seu particular jukebox una manera de fer música diferent i que ha aconseguit cridar l'atenció no només de joves sinó també d'adults amb el seu repertori inacabable d'èxits de tots els temps. El gran Miquel ens va deixar una plaça plena de gom a gom, animada i àvida de festa. Amb aquest ambient no podíem defraudar, ho teníem tot de cara per a oferir a l'audiència el bo i millor del nostre repertori.



Pels voltants de 2/4 de 2 de la matinada en Miquel abandonava l'escenari i nosaltres hi pujàvem a muntar-nos mentre, a escassos metres, se celebrava el concurs de trencar síndries amb el cap. Un cop llestos vam donar el tret de sortida amb el sampler d'entrada i ja tot va ser enrolar-nos en un espiral festiu i reivindicatiu per celebrar de la millor manera possible els 10 anys de barrakes de la vila. Un concert on el que més va sorprendre fou l'èxit de cançons que anteriorment no havien funcionat i que ara han rebut un nou impuls alhora d'interpretar-les.

Cal agrair a l'Arnau Cucurull l'esforç que suposa tirar endavant un esdeveniment de tals proporcions i l'entrega total i absoluta des del primer moment que es va posar en contacte amb nosaltres per poder tirar endavant aquest concert. També agrair a la Susanna de "Joventut" i a tot el jovent que estava darrere la barra servint i refrescant les goles de centenars d'arenyencs assedegats per la xafogor que estem patint darrerament. Al mateix temps aprofitem per donar ànims als amics i compatriotes d'Space Invaders que seguiran aquesta nit amb la festa a ritme d'early reggae, rocksteady i ska.

P.D.: També donar les gràcies als tècnics, que sinó en Joan s'enfada...



Salut i festa!!!!

Segon concert del Giramaresme i, amb ell, el primer "doblet" de La Bundu Band. Això de fer dos concerts seguits ens ve de nou; no hi estàvem acostumats. Tocar a Canet és un èxit segur si després toca l'orquestra Girasol (orquestra indígena de la vila). La gent ja ho espera, vol ballar i cantar les cançons del moment, passar-ho bé, vaja.

Nosaltres érem segons d'un total de 3 bandes. Els primers a encetar el recital eren els Can Funk, un quartet de blues i funky realment bo. Potser un pèl purista per a una festa major però una autèntica descàrrega de groove per als amants de Maceo Parker, Stevie Wonder o Jimi Hendrix entre d'altres.

Seguidament pujàrem a l'escenari; era el nostre torn. En Joan havia tingut alguns problemes amb la pila del baix i la Marta estava sospitosament nerviosa però la reacció immediata del públic va solventar de manera efectiva aquests petits inconvenients. És curiós com ens afecta la reacció del públic als conjunts de música. Antropologicament podríem parlar de suggestió col·lectiva. Si hi ha gent i una persona comença a bellugar-se la resta s'encomana com si d'un virus es tractés i, immediatament, la resta comença també a bellugar-se. A nivell personal em va emocionar que algunes persones que estaven assegudes (com al concert de Tordera de la nit anterior) s'aixequessin i s'acostessin al davant de l'escenari per ballar; era una cosa que feia temps que no veia i que, per a un músic, és d'agrair.

El públic es bellugava (almenys més del que estem acostumats a veure), aplaudia i xiulava; és un molt bon començament per aquesta gira. La reacció és positiva i tan en Xavi com en Riam van fer una molt bona feina a dalt l'escenari. El resultat fou immillorable i la sensació que ens queda a dins és de lo "milloret" que hem sentit en molt de temps, la qual cosa, ens recarrega les piles de cara a futurs concerts.

Quin concert més curiós el d'aquesta nit. La impressió que m'estic emportant darrerament és que la crisi econòmica està afectant fins-hi-tot l'alegria de la gent. Sembla que tothom renunciï a la diversió d'un concert en directe, a passar-ho bé, a ballar, a riure, a gaudir en general. Potser estic equivocat, però és el primer que et ve al cap quan veus una pista de pavelló mig buida, amb el personal assegut en cadires de plàstic en comptes d'estar dempeus davant l'escenari, que és quan de debò es gaudeix la nostra música.

Tordera ha estat bàsicament això; un concert acústic al Palau de la Música. Potser l'hauríem pogut fer al teatre del poble i el resultat hauria estat el mateix. La gent preferia asseure's i escoltar que dansar al ritme de la música. De totes maneres, el resultat ha estat força bo, de fet, molt bo. La gent tot i no ballar aplaudia entre tema i tema (cosa de la que també pecàvem darrerament). Semblava agradar-los força.

També partíem d'un handicap, i és que el guitarra era un substitut del Fèlix, que només portava una setmana assajant-se els temes i la veritat és que hem flipat de la qualitat del seu directe. Es nota quan un és professional. També estrenàvem Dj nou, en Dj. Riam que també s'ha acoblat a la perfecció al projecte amb il·lusió, ganes i empenta. Semblava que tot ho havíem de tenir en contra nostra però per sort no ha estat així. Tothom ha estat al peu del canó des del primer moment i això suposem que d'alguna manera o altra ho hem transmès al poc públic que teníem al davant.

També cal destacar que aquest ha estat el primer concert del Giramaresme i que seguirà demà a Canet de Mar on s'espera una afluència major de públic, ja que aquesta vegada es tracta d'un dels actes de la festa major de la vila. Desitgem que ens visitin alguns dels amics que hem fet avui; gent que ens ha vingut a felicitar després de l'actuació i de la que ens n'emportem tot el seu caliu i energia positiva per utilitzar-la en els propers concerts.

Fins la propera, és a dir, fins demà!!!

La Bundu Band, està de celebració perquè ha guanyat el concurs de grups Gira Maresme 2010 després de passar per una preselecció de finalistes junt amb Mârmara, My Wrong Pleasure i Geotèknica Vertical i una final amb molt de nivell entre els diferents participants. Es feien concerts de 30 minuts de durada respectivament i un veredicte final.

Sembla ser que hi va haver un xic de tensió entre seguidors d'algunes bandes que van creure que el veredicte no era just. Nosaltres des de la nostra humil posició no ens manifestem al respecte, ja que creiem que hi ha llibertat d'expressió i tampoc volem entrar en el joc dels despropòsits, però també és cert que entre la llibertat d'expressió i el respecte cap a les persones hi ha un punt intermitg.



Per la nostra banda estem molt contents d'haver assolit aquesta fita sense suport de ningú, amb esforç, creient en el projecte i sobretot amb molta humilitat alhora de fer les coses. Nosaltres ens havíem inscrit en aquest concurs sense cap mena de pretensió, alguns de nosaltres ni tan sols ens vam molestar a votar-nos nosaltres mateixos perquè creiem d'entrada que tampoc arribariem tan lluny. Afortunadament per nosaltres hi ha persones que més o menys encertadament han cregut en aquest projecte i li ha donat un vot de confiança que ens ha donat la victòria. Poder fer 12 concerts en plena època de crisi i sense bolos a l'agenda és un regal caigut del cel.



Nosaltres volem agraïr profundament a la resta de grups el fet de compartir escenari amb nosaltres i les felicitacions rebudes per ells. Esperem veure-us a tots a la gira de 12 concerts que passarà per:

Tordera
Palafolls
Malgrat
Santa Susanna
Pineda
Calella
Sant Pol de Mar
Sant Cebrià de Vallalta
Canet de Mar
Arenys de Mar
Sala El Clap de Mataró
Sala Rubik de Vilassar de Mar

Salut a tots!

Si us digués que el concert va ser un èxit us mentiria. Si us digués que va ser un fracàs també ho seria. La veritat és que aquest concert va ser "desconcertant" valgui'm el joc de paraules.

Els amics del G.R.I.L.L. (Grup Rural Independentista Llacunenc) ens havien convidat a l'Aplec de la Llacuna que es fa cada any. Hi havien convidats també els Xitxarel·los i els Ska-Boo-Da-Band (Grup local). El concert l'inauguràvem nosaltres a la una de la matinada amb poc públic encara. Costa molt obrir concerts si la sala està buida i més si la reacció del públic no arriba i el silenci entre tema i tema es fa etern.



Ho vam intentar tot però el públic semblava no reaccionar de la manera que nosaltres esperàvem per a un concert on els quatre membres estàvem disposats a donar-ho tot. No és que no els agradéssim, però és que simplement ningú gosava obrir la boca ni aplaudir. Només silenci.

Nosaltres tocàvem amb el handycap de no comptar amb el Dj. que ens ha deixat recentment i la plaça del qual encara no ha estat coberta. Això, és clar, dificultava un pel l'execució del bolo. Aquesta tasca la va dur a terme en Joan, que disparava les instrumentals amb un PC portàtil.

Esperem que el propeper concert (una important final del Giramaresme 2010) vagi millor.

La Bundu Band que enguany participava al concurs "Giramaresme 2010" ha passat a la final junt a 3 grups més d'entre 43 bandes que participaven en aquest event.



La final se celebrarà l'11 de juny a Sant Pol junt a Mârmara, My Wrong Pleasure i Geotèknika Vertical, els altres grups finalistes.

El Giramaresme és un concurs organitzat per diversos ajuntaments de la comarca, així com la Sala Rubik, la sala Clap de Mataró i la Diputació de Barcelona per tal de potenciar i donar a conèixer els grups d'aquesta comarca amb una gira de 12 concerts.

Us esperem a Sant Pol, l'11 de juny.

El món dels grups novells és molt dur i més encara si estàs en època de crisi econòmica, on la cultura és el primer que se'n ressent.

Per poder-nos donar a conèixer estem participant en el concurs de "La Campana 2010" que organitzen els castellers de Gràcia i Ràdio Bataka. Nosaltres estem en segona posició del rànking i això amics meus és una situació privilegiada ja que hi ha finalista i semifinalista.



Us demanem per favor que ens ajudeu a pujar el marcador amb els vostres vots.

El procés és molt senzill i consta dels següents passos:

1. Entra al següent enllaç: http://lacampana.gracianet.org/pagina/vota

2. Selecciona la casella de La Bundu Band i posa el teu correu electrònic a la casella que hi ha al final de la pàgina (és per evitar vots massius, no per propaganda).

3. Obre el teu correu personal i valida el vot seguint les seves instruccions (només has de clicar a un enllaç que us donaran). Us podeu trobar amb que consideri aquest correu com a SPAM, així que reviseu la bústia de correu no desitjat.

Aquest procés es pot fer CADA HORA. Si feu això ajudareu a aquesta banda a poder fer una mica de soroll i festa a les festes de Gràcia 2010.

Gràcies a la gent que confia en nosaltres!