03/03/2010: Paraules triangulars
Avui torno a penjar un d’aquests retallets de diari en què parlen de nosaltres i del nostre disc. En aquesta ocasió és una ressenya a El Triangle, però no en puc dir l’autor perquè no hi surt. Bé, posa “I.F.”, però amb aquestes pistes… Va aparèixer l’1 de febrer i diu així:
Doncs és això. Hi ha alguna part que no entenc, però en tot cas li ha agradat el disc, pel que sembla. Per cert, que en tenim un de guardat (que no amagat) que es mulla i tot i diu coses dolentes. D’aquí uns dies el penjarem (l’espera és per generar espectació, naturalment).
Kami
“Sol i Serena s’autoedita un segon treball que barreja sense complexos musicacions de poesia, cançons tradicionals i originals. La seva proposta sembla marcada per l’equilibri: la formació presenta instrumentacions molt acurades, però sempre dimensiona l’element vocal dels temes; alhora, talls festius i rítmics conviuen amb altres de més melòdics. En alguns moments el grup sembla decantar-se pel folk, però brillen peces de cançó mediterrània (com «Manelic» i «La dama d’Aragó») que, en un panorama menys compartimentat, haurien de trencar fronteres genèriques i interessar qualsevol aficionat.”
Doncs és això. Hi ha alguna part que no entenc, però en tot cas li ha agradat el disc, pel que sembla. Per cert, que en tenim un de guardat (que no amagat) que es mulla i tot i diu coses dolentes. D’aquí uns dies el penjarem (l’espera és per generar espectació, naturalment).
Kami
27/02/2010: Dissabte vinent, Figueres Folk
Ja ho he penjat al web, però ho comento aquí també.
Ja tenim dades sobre Figueres. De fet, ja fa uns quants dies, però trigant una mica es genera un clima més misteriós. El concert de Sol i Serena al Figueres Folk serà a les 10 de la nit al Molí de l'Anguila. Això serà dissabte de la setmana que ve (6 de març), o sigui que després del proper assaig ja podem començar a fer el farcellet.
Kami
Ja tenim dades sobre Figueres. De fet, ja fa uns quants dies, però trigant una mica es genera un clima més misteriós. El concert de Sol i Serena al Figueres Folk serà a les 10 de la nit al Molí de l'Anguila. Això serà dissabte de la setmana que ve (6 de març), o sigui que després del proper assaig ja podem començar a fer el farcellet.
Kami
26/02/2010: Els falsos clons
Ahir vaig veure els Amansalva en directe, els que se suposava (veure article del 18 de gener del 2010) que eren com uns clons nostres i que sonaven tan igual.
De la mateixa manera que vaig dir en el seu moment que de quatre temes que havia sentit al seu myspace només un podia recordar a nosaltres, avui dic que d'un repertori d'una hora només passa amb un tema (el mateix, naturalment). Conclusió: Se li ha de posar molta imaginació, per dir que sonen com nosaltres. Una cosa que sí que em va fer gràcia és que van acabar amb una cançó amb la que acabem nosaltres molt sovint (una versió, cal dir, totalment diferent). I no, no puc dir quina és per motius d'estratègia artística. Haver vingut al concert d'ahir... o veniu el 19 de març al CAT.
Ah, per cert, que a mi em va agradar força com sonaven, i vaig parlar breument amb un parell d'ells i semblen gent maca.
Kami
De la mateixa manera que vaig dir en el seu moment que de quatre temes que havia sentit al seu myspace només un podia recordar a nosaltres, avui dic que d'un repertori d'una hora només passa amb un tema (el mateix, naturalment). Conclusió: Se li ha de posar molta imaginació, per dir que sonen com nosaltres. Una cosa que sí que em va fer gràcia és que van acabar amb una cançó amb la que acabem nosaltres molt sovint (una versió, cal dir, totalment diferent). I no, no puc dir quina és per motius d'estratègia artística. Haver vingut al concert d'ahir... o veniu el 19 de març al CAT.
Ah, per cert, que a mi em va agradar força com sonaven, i vaig parlar breument amb un parell d'ells i semblen gent maca.
Kami
24/02/2010: El Meet Catalan Folk: Aprovat per cinc a un
Òndia! Ha canviat el color de tot! I els textos es llegeixen perfectament! Que bé!
Bé, al que anàvem, i primer de tot comentar que la crònica arriba tard perquè he anat una mica liat.
Divendres passat vam tocar a l'Auditori de Barcelona en el marc del Meet Catalan Folk. I què és, es preguntarà tothom. Jo també m'ho preguntava, quan m'ho van... Ops, cagada, he generat un loop temporal, o sigui que si voleu saber què és el Meet Catalan Folk però no que es desintegri la realitat heu de mirar el missatge anterior.
Bé, al que anàvem, i primer de tot comentar que la crònica arriba tard perquè he anat una mica liat.
Divendres passat vam tocar a l'Auditori de Barcelona en el marc del Meet Catalan Folk. I què és, es preguntarà tothom. Jo també m'ho preguntava, quan m'ho van... Ops, cagada, he generat un loop temporal, o sigui que si voleu saber què és el Meet Catalan Folk però no que es desintegri la realitat heu de mirar el missatge anterior.
Quants dies sense escriure res, no? I just quan comencen a passar coses!
El proper divendres (dia 19) Sol i Serena tocarà al Meet Catalan Folk. I què és, es preguntarà tothom. Jo també m'ho preguntava, quan m'ho van explicar. Meet Catalan Folk és una mostra de grups de... mmm... folk? Música tradicional? D'arrel? Bé, ja ens entenem, una mostra de coses d'aquestes però enfocada únicament a programadors i, ara la mala notícia, tancada. És a dir, que no hi podeu venir a no ser que sigueu professionals del sector. Oooooooh... Però he trobat que igualment estava bé explicar-ho.
El proper divendres (dia 19) Sol i Serena tocarà al Meet Catalan Folk. I què és, es preguntarà tothom. Jo també m'ho preguntava, quan m'ho van explicar. Meet Catalan Folk és una mostra de grups de... mmm... folk? Música tradicional? D'arrel? Bé, ja ens entenem, una mostra de coses d'aquestes però enfocada únicament a programadors i, ara la mala notícia, tancada. És a dir, que no hi podeu venir a no ser que sigueu professionals del sector. Oooooooh... Però he trobat que igualment estava bé explicar-ho.
03/02/2010: post-adolescents
Avui m'ha vingut un atac de nostàlgia quan he trobat, mig de casualitat, aquest vídeo penjat a internet.
Què tendres que érem!
No sé què diran els altres però per a mi, aquell va ser el moment en el que em vaig adonar per primera vegada del poder dels qui treuen les paraules de context... atorgant-lis un nou sentit diferent a l'original. Us prometo que els altres també van parlar!!!
Marta
pd. Per si a algú li interessa, no vam guanyar.
Què tendres que érem!
No sé què diran els altres però per a mi, aquell va ser el moment en el que em vaig adonar per primera vegada del poder dels qui treuen les paraules de context... atorgant-lis un nou sentit diferent a l'original. Us prometo que els altres també van parlar!!!
Marta
pd. Per si a algú li interessa, no vam guanyar.
28/01/2010: Músiques electròniques i nacionalismes postissos
Al mateix número de Sons de la Mediterrània on es publicava la llista dels millor discos de folk de la que parlàvem l'altre dia hi havia un altre lloc on parlaven de Sol i Serena. Tenen un apartat, anomenat "Discos" on parlen de nous discos que surten, i on parlaven d'Un segon. Doncs bé, enganxo el text aquí perquè veieu les curiositats:
"No s'ho han pensat gaire. Segon disc, quin títol? Un segon. Així de fàcil. L'embolcall artesanal, com al primer, torna a tenir molt de mèrit. I el contingut? El grup no ha parat de créixer, en composició i en interpretació. Hi ha temes inspirats en poemes dels nord-catalans Josep Sebastià Pons i Joan-Lluís Lluís, peces populars com "La Vanitosa" o "La Dama d'Aragó"; una interessantíssima "Cançó de picar moles" amb ingredients electrònics; una "Crida" independentista de collita pròpia... Hi ha molt de tot, i molt interessant. Marta Rius torna a cantar amb convenciment, i els instrumentistes despleguen un ampli ventall de possibilitats que fan intuir influències de Primera Nota i Clau de Lluna."
24/01/2010: Cap a Figueres!
Fa unes setmanes avançàvem que potser passàvem a fer un concertet pel nord-est abans d'anar al Tradicionàrius. Doncs bé, ara podem confirmar que anirem a tocar a Figueres el proper 6 de març. Quan sapiguem més coses (hora, lloc...) ho penjarem al web.
Kami
Kami
21/01/2010: Tercer millor disc folk segons Sons
La revista Sons de la Mediterrània publica aquest mes la llista del que consideren els millors discos de folk del 2009. Després de Te'n cantaré més de mil, d'en Pep Gimeno "Botifarra", i Al-Mayurqa clàssic, de l'Orquestra Ars Musicae i Al-Mayurqa, Un segon de Sol i Serena obté un "estupendu" tercer lloc.
Naturalment, una llista d'aquestes característiques conté una càrrega de subjectivitat indiscutible i potser amb un altre jurat el resultat hauria estat diferent, però la veritat és que il·lusiona, quan s'ha dedicat una muntanya d'hores a una feina, que aquesta sigui reconeguda.
Aprofito per deixar-vos aquí un retall del que diuen (concretament ho escriu en Joaquim Vilarnau) de nosaltres a l'article en qüestió:
Naturalment, una llista d'aquestes característiques conté una càrrega de subjectivitat indiscutible i potser amb un altre jurat el resultat hauria estat diferent, però la veritat és que il·lusiona, quan s'ha dedicat una muntanya d'hores a una feina, que aquesta sigui reconeguda.
Aprofito per deixar-vos aquí un retall del que diuen (concretament ho escriu en Joaquim Vilarnau) de nosaltres a l'article en qüestió:
18/01/2010: Una polèmica on hi surt el nostre nom
De fet no és una gran polèmica, sinó més aviat una curiositat, però he pensat que el títol era molt més atractiu si el plantejava d’aquesta manera.
Fa uns dies, voltant per l’entramat de la xarxa, vaig ensopegar amb una discussió sobre l’últim concurs de maquetes Sons de la Mediterrània. Es donava la notícia que Amansalva havia guanyat el concurs (el passat 8 de novembre, si no recordo malament) i a sota hi havia una bona columna de comentaris. Fins aquí res de nou i tot normal, però la qüestió és que entre les nombroses i lògiques felicitacions hi havia un parell de comentaris d’un parell de persones que consideraven que el veredicte no era just, i el més curiós és el motiu que argumentaven: que sonen com Sol i Serena!
Les frases eren les següents:
Fa uns dies, voltant per l’entramat de la xarxa, vaig ensopegar amb una discussió sobre l’últim concurs de maquetes Sons de la Mediterrània. Es donava la notícia que Amansalva havia guanyat el concurs (el passat 8 de novembre, si no recordo malament) i a sota hi havia una bona columna de comentaris. Fins aquí res de nou i tot normal, però la qüestió és que entre les nombroses i lògiques felicitacions hi havia un parell de comentaris d’un parell de persones que consideraven que el veredicte no era just, i el més curiós és el motiu que argumentaven: que sonen com Sol i Serena!
Les frases eren les següents:
Sindica aquest blog - RSS