04/07/2010: nou pandero
Doncs si! Ahir finalment vam anar al Solc. La trobada de cantaires va ser espectacular, i la gent que es va quedar al nostre concert ens va donar un caliu molt bo.
Ja ho vam dir ahir, però torno a donar gràcies al Solc per existir. En els temps que corren, que és tant difícil tirar endavant qualsevol concert, per organitzar un cicle de tres mesos com és el Solc has de fer molts equilibris. S'agraeix la persistència.
I, a part de tot això, ahir vam estrenar un nou pandero. Construït per en Guillem i pintat per l'Antònia Alcay i Sans.
Aquí el teniu, debutant a les proves de so:
Ah, i agraïm la colaboració de la Mariona del Carmen amb la seva pandereta, que va donar el seu toc als últims minuts del concert.
Marta
Ja ho vam dir ahir, però torno a donar gràcies al Solc per existir. En els temps que corren, que és tant difícil tirar endavant qualsevol concert, per organitzar un cicle de tres mesos com és el Solc has de fer molts equilibris. S'agraeix la persistència.
I, a part de tot això, ahir vam estrenar un nou pandero. Construït per en Guillem i pintat per l'Antònia Alcay i Sans.
Aquí el teniu, debutant a les proves de so:
Ah, i agraïm la colaboració de la Mariona del Carmen amb la seva pandereta, que va donar el seu toc als últims minuts del concert.
Marta
17/05/2010: MANELIC (amb acords bàsics)
Am............/Dm7........../
Com una daina, tu vas córrer
G.........../Cmaj7........./
a buscar l’enamorada.
F............/Dm7........../
I tots dos vàreu fer front
F.......... /E7......../
a una societat marcada.
amb les urpes s’aferrava
el llop ferotge a la cara
però la vida et va fer
vencedor una altra vegada
Am..................../G............./
AQUELLA OLOR DE LA SANG
F...................../Em7........../
NO T’ERA DEL TOT ESTRANYA
Am........................./G......./
PERÒ EL TEU DOLOR ES VA TORNAR
F...................../E7.........../
MÉS AMARG AQUELLA VEGADA
Vas tornar a la muntanya
de la mà de ta estimada
mort el llop, morta la ràbia
llàgrimes de fel i exili
PERÒ REBROTA LA MALA HERBA
I ÉS CONTINU EL SACRIFICI
TORNA A LA TERRA BAIXA,
QUEDEN MOLTS LLOPS PER COMBATRE
Com una daina, tu vas córrer
G.........../Cmaj7........./
a buscar l’enamorada.
F............/Dm7........../
I tots dos vàreu fer front
F.......... /E7......../
a una societat marcada.
amb les urpes s’aferrava
el llop ferotge a la cara
però la vida et va fer
vencedor una altra vegada
Am..................../G............./
AQUELLA OLOR DE LA SANG
F...................../Em7........../
NO T’ERA DEL TOT ESTRANYA
Am........................./G......./
PERÒ EL TEU DOLOR ES VA TORNAR
F...................../E7.........../
MÉS AMARG AQUELLA VEGADA
Vas tornar a la muntanya
de la mà de ta estimada
mort el llop, morta la ràbia
llàgrimes de fel i exili
PERÒ REBROTA LA MALA HERBA
I ÉS CONTINU EL SACRIFICI
TORNA A LA TERRA BAIXA,
QUEDEN MOLTS LLOPS PER COMBATRE
10/05/2010: Els déus en contra
Ahir tocava. Ahir tocàvem. En una època en què els bolos escassegen un espera amb ànsia cada actuació. Tocava Vila-seca, a la Fira de Música al Carrer.
Però a l’hora de la veritat, quan érem a punt de començar a descarregar els cotxes per fer les proves de so, arriba ella, la pluja. Plàstic sobre l’equip de so, corredisses i allò tan típic: tothom al bar, a fer un cafetó fins que la cosa pari, si és que para. L’estona va passant i sembla que la cosa no afluixa, i al cap d’una estona deixem d’estar en horari de proves per estar en horari de directe, i l’organització decideix finalment que se suspèn el concert. Naturalment, ja no hi ha temps per muntar ni, per tant, per tocar, perquè els horaris són els que són i no es pot desplaçar tot, cosa ben lògica. No passa res, aquestes coses passen. I llavors para de ploure. Perfecte...
Els déus es reien de nosaltres! Després, com per dissimular i perquè veien que els estava mirant, van fer ploure una estoneta més, però estava clar que havia estat una cosa personal. Això no els ho perdono. Ara els estic trucant, però no contesten.
Bé, sap greu per qui vingués a veure’ns; un altre dia serà. Nosaltres, com a mínim, vam aprofitar per fer reunió-cafè, que havíem de parlar de cosetes. Esperem que a vosaltres no se us trenqués gaire el dia.
Kami
Però a l’hora de la veritat, quan érem a punt de començar a descarregar els cotxes per fer les proves de so, arriba ella, la pluja. Plàstic sobre l’equip de so, corredisses i allò tan típic: tothom al bar, a fer un cafetó fins que la cosa pari, si és que para. L’estona va passant i sembla que la cosa no afluixa, i al cap d’una estona deixem d’estar en horari de proves per estar en horari de directe, i l’organització decideix finalment que se suspèn el concert. Naturalment, ja no hi ha temps per muntar ni, per tant, per tocar, perquè els horaris són els que són i no es pot desplaçar tot, cosa ben lògica. No passa res, aquestes coses passen. I llavors para de ploure. Perfecte...
Els déus es reien de nosaltres! Després, com per dissimular i perquè veien que els estava mirant, van fer ploure una estoneta més, però estava clar que havia estat una cosa personal. Això no els ho perdono. Ara els estic trucant, però no contesten.
Bé, sap greu per qui vingués a veure’ns; un altre dia serà. Nosaltres, com a mínim, vam aprofitar per fer reunió-cafè, que havíem de parlar de cosetes. Esperem que a vosaltres no se us trenqués gaire el dia.
Kami
26/04/2010: tenim fans i tot!
Avui en Guillem i jo hem anat a fer de músics corrandistes a l col·legi groc de Girona (CEIP Santa Eugènia).
La veritat és que ha costat una mica d'arrencar, però el treball de l'equip de mestres ha donat el seu fruit i ha sigut una molt bona vetllada de glosa.
I perquè escric això en el bloc de Sol i serena? Al final, tenien unes nyacres de comiat preparades, i en una han dit "i aquí estic, pica que pica, perdent tota la paciència". Després ens han cantat la tornada del Picar moles i ens hem emocionat. Veure tota una classe de 5è sencera cantant una de les cançons del disc impacta!
Feien uns moviments amb els punys, que després he sabut que són una mena de coreografies que han inventat, i que utilitzen com a joc a l'hora del pati amb aquesta cançó.
Moltes gràcies a tota la classe, i a la Carme també (la mestra de música culpable de tot plegat).
Ha estat una gran sorpresa!
Si un dia vinguessin tots a un concert, ens donaríem un bon ensurt! No estem molt acostumats a que el públic coregi les nostres cançons.
Ara tenim ganes de saber com es juga! Investigarem més!
Marta
La veritat és que ha costat una mica d'arrencar, però el treball de l'equip de mestres ha donat el seu fruit i ha sigut una molt bona vetllada de glosa.
I perquè escric això en el bloc de Sol i serena? Al final, tenien unes nyacres de comiat preparades, i en una han dit "i aquí estic, pica que pica, perdent tota la paciència". Després ens han cantat la tornada del Picar moles i ens hem emocionat. Veure tota una classe de 5è sencera cantant una de les cançons del disc impacta!
Feien uns moviments amb els punys, que després he sabut que són una mena de coreografies que han inventat, i que utilitzen com a joc a l'hora del pati amb aquesta cançó.
Moltes gràcies a tota la classe, i a la Carme també (la mestra de música culpable de tot plegat).
Ha estat una gran sorpresa!
Si un dia vinguessin tots a un concert, ens donaríem un bon ensurt! No estem molt acostumats a que el públic coregi les nostres cançons.
Ara tenim ganes de saber com es juga! Investigarem més!
Marta
14/04/2010: Penso, doncs Solc
Una altra cita confirmada! Serà el proper 3 de juliol al Solc. Més endavant en donarem més detalls, però ja tenim un lloc per fer una marca al calendari. I, aprofitant que treieu l'agenda, aprofitaré per dir que ja hi ha detalls de l'actuació de Vila-seca del dia 9 de maig; serà a les 6 de la tarda a la Plaça de les Voltes.
Kami
Kami
14/04/2010: Lletra i acords de Crida
CRIDA
Gm ............./................../................./................/D7..............
Crida, el plor tanca la ferida, corre, dóna’t brida,
/.............../................../................./Gm.........../.................
surt, canvia de vida i aprèn del passat.
/.........../................/................/D7..............
No li donis l'esquena, no val la pena
/ ............./................/.............../Gm...............
quan el negues et lliga una cadena
/.........../Cm......./........./......./A7...../D7..........................
La llibertat s'ha de guanyar amb paciència.
/............./.............../............./ ............./................/............./............./Gm........./............
No és una ciència, clarividència, demència, independència. Seguretat.
/........./.........../.........../........./........../.....A7../D7..............
Auto estima. Ets tu qui et mima. Ets tu qui et cuida.
/.............../................../................./Gm.........../................./.................
No pot ser lliure qui té l'ànima buida.
/............./................../................./................./A7......../D7............./................. .
Poc a poc. Pas a pas cuses pedaç amb pedaç i et refàs del cop.
/ .............../................../................/................../ Gm...........
Paciència, que en vindran més. La vida és com és,
/ .........../ Cm.............../................../................
i si prens mal..
Gm ............./................../................./................/D7..............
Crida, el plor tanca la ferida, corre, dóna’t brida,
/ .............../................../................./ Gm.........../.................
surt, canvia de vida i aprèn del passat.
Gm ............./................../................./................/D7..............
Crida, el plor tanca la ferida, corre, dóna’t brida,
/.............../................../................./Gm.........../.................
surt, canvia de vida i aprèn del passat.
/.........../................/................/D7..............
No li donis l'esquena, no val la pena
/ ............./................/.............../Gm...............
quan el negues et lliga una cadena
/.........../Cm......./........./......./A7...../D7..........................
La llibertat s'ha de guanyar amb paciència.
/............./.............../............./ ............./................/............./............./Gm........./............
No és una ciència, clarividència, demència, independència. Seguretat.
/........./.........../.........../........./........../.....A7../D7..............
Auto estima. Ets tu qui et mima. Ets tu qui et cuida.
/.............../................../................./Gm.........../................./.................
No pot ser lliure qui té l'ànima buida.
/............./................../................./................./A7......../D7............./................. .
Poc a poc. Pas a pas cuses pedaç amb pedaç i et refàs del cop.
/ .............../................../................/................../ Gm...........
Paciència, que en vindran més. La vida és com és,
/ .........../ Cm.............../................../................
i si prens mal..
Gm ............./................../................./................/D7..............
Crida, el plor tanca la ferida, corre, dóna’t brida,
/ .............../................../................./ Gm.........../.................
surt, canvia de vida i aprèn del passat.
05/04/2010: Objectes animats
Els objectes tenen vida pròpia, crec. O com a mínim alguns.
No vull dir que estiguin basats en el carboni ni que, com deia Leibniz, estiguin constituïts de mònades vives que es comuniquen entre elles. El que vull dir és que hi ha objectes que, quan els deixes d’utilitzar, se’n van sols a un raconet i es posen a dormir, i s’esperen allà fins que passi alguna cosa. No recordes haver-los amagat, però són allà, en un lloc que sembla fet a mida per ells; se l'han fet la seva llar.
Com que fa poc que he fet mudança, m’he anat trobant amb una muntanya de vells amics, com la meva “bola de goma del món”, que tan bé va quan un s’enfada amb la humanitat o quan té un deliri de grandesa passatger, i altres objectes igual d’importants. I entre aquests, un disc, un CD, amb el següent títol:
No vull dir que estiguin basats en el carboni ni que, com deia Leibniz, estiguin constituïts de mònades vives que es comuniquen entre elles. El que vull dir és que hi ha objectes que, quan els deixes d’utilitzar, se’n van sols a un raconet i es posen a dormir, i s’esperen allà fins que passi alguna cosa. No recordes haver-los amagat, però són allà, en un lloc que sembla fet a mida per ells; se l'han fet la seva llar.
Com que fa poc que he fet mudança, m’he anat trobant amb una muntanya de vells amics, com la meva “bola de goma del món”, que tan bé va quan un s’enfada amb la humanitat o quan té un deliri de grandesa passatger, i altres objectes igual d’importants. I entre aquests, un disc, un CD, amb el següent títol:
30/03/2010: El bloc introspectiu
En poc temps ho he parlat amb més d'una persona...
Un dia, per llengua llarga, em va tocar fer-me responsable del bloc. Els detalls de per què “per llengua llarga” no venen al cas, però la qüestió és que, de tant en tant, em poso davant la pantalla i escric cròniques i valoracions de bolos, reflexions o, en el seu defecte i en la majoria dels casos, tonteries.
De fet, m’agrada, però de vegades tinc la sensació que estic parlant sol i que potser ningú llegeix aquest bloc, i em sento una mica com el Rompetechos parlant amb la bústia -“¡Oiga, señor guardia!”, quins temps...- o com els personatges de Lost (això ja és més actual) cada cop que fan un experiment amb una ràdio.
Un dia, per llengua llarga, em va tocar fer-me responsable del bloc. Els detalls de per què “per llengua llarga” no venen al cas, però la qüestió és que, de tant en tant, em poso davant la pantalla i escric cròniques i valoracions de bolos, reflexions o, en el seu defecte i en la majoria dels casos, tonteries.
De fet, m’agrada, però de vegades tinc la sensació que estic parlant sol i que potser ningú llegeix aquest bloc, i em sento una mica com el Rompetechos parlant amb la bústia -“¡Oiga, señor guardia!”, quins temps...- o com els personatges de Lost (això ja és més actual) cada cop que fan un experiment amb una ràdio.
Doncs sí, mira, últimament m’estan faltant hores per escriure al bloc, però aquí estic.
Divendres vam tocar al Tradicionàrius. No, no és notícia, ja, però d’alguna manera s’havia de treure el tema.
El dia va començar bé, amb un article al Periódico del qual us en puc deixar aquí la versió digital; la impresa tenia un tamany important, tenint en compte que no som The Police....
Divendres vam tocar al Tradicionàrius. No, no és notícia, ja, però d’alguna manera s’havia de treure el tema.
El dia va començar bé, amb un article al Periódico del qual us en puc deixar aquí la versió digital; la impresa tenia un tamany important, tenint en compte que no som The Police....
18/03/2010: L'entrevista bipolar
Ahir va sonar a la ràdio l'entrevista que ens van fer al Línia Folk d'iCAT fm. Pels que no la vau sentir, ho podeu fer ara entrant aquí.
No us espereu els desastres als que us tenim acostumats; no vam fer cap planxa descomunal per recordar tota la vida. Això és el que passa quan l'ambient és mínimament relaxat.
M'agradaria comentar, però, que un cop ho he escoltat des de fora m'ha semblat molt curiós el tàndem Marta+Kami. Ella tot ho planteja amb profunditat i jo tot ho vanalitzo; ella sempre sempre veu les excel·lències del grup i jo les parts desastroses. Si ella ho explica sola, semblem una colla d'intel·lectualoides que estan a punt de revolucionar el món musical. Si ho explico jo sol, semblem una colla d'arreplegats als quals no els en surt ni els en sortirà una a lloc. Però, amb la suma, queda molt ben retratat el caràcter i el tarannà complexos d'aquest grup musical i humà que es diu Sol i Serena.
Doncs bé, ja opinareu, si cal. Ara em posaré Un segon mentre plego roba i així, com qui no vol la cosa, aniré repassant per demà. Recordeu que demà és l'última cita confirmada (en tenim algunes a l'aire però no en podem dir res, de moment), o sigui que ens veiem demà a les 22h al CAT.
Kami
No us espereu els desastres als que us tenim acostumats; no vam fer cap planxa descomunal per recordar tota la vida. Això és el que passa quan l'ambient és mínimament relaxat.
M'agradaria comentar, però, que un cop ho he escoltat des de fora m'ha semblat molt curiós el tàndem Marta+Kami. Ella tot ho planteja amb profunditat i jo tot ho vanalitzo; ella sempre sempre veu les excel·lències del grup i jo les parts desastroses. Si ella ho explica sola, semblem una colla d'intel·lectualoides que estan a punt de revolucionar el món musical. Si ho explico jo sol, semblem una colla d'arreplegats als quals no els en surt ni els en sortirà una a lloc. Però, amb la suma, queda molt ben retratat el caràcter i el tarannà complexos d'aquest grup musical i humà que es diu Sol i Serena.
Doncs bé, ja opinareu, si cal. Ara em posaré Un segon mentre plego roba i així, com qui no vol la cosa, aniré repassant per demà. Recordeu que demà és l'última cita confirmada (en tenim algunes a l'aire però no en podem dir res, de moment), o sigui que ens veiem demà a les 22h al CAT.
Kami
Sindica aquest blog - RSS